Les Transformacions del paisatge des dels despoblaments tradicionals, de Sobrarb i Ribagorça, fins a les grans obres hidràuliques, detonants d'un despoblament forçat / Josefina Roma i Riu
Roma i Riu, Josefina


En: Ibix : publicació biennal de cultura. Ripoll. 2a època, núm. 11 (2020) , p. 111-123 : il.
Bibliografia. Discografia. Resum en català i anglès.

Les llegendes de despoblament tradicional, amb els darrers habitants d'un poble donant tot el terme a qui els acull, omplen la geografia de recomposicions de propietats, de poblaments i fins de deures cap a les devocions dels pobles desapareguts. D'aquells despoblaments vull passar a fixar la mirada a la febre de construcció d'embassaments que comença en les primeres dècades del segle XX. Efectivament, les grans obres hidràuliques han produït multitud de tragèdies i víctimes, moltes de les quals han estat situades a les comarques del Pirineu. Em centraré en els processos iniciats per les companyies hidroelèctriques, a Sobrarb i la Ribagorça aragonesa, en la construcció dels embassaments de Barasona, Jánovas i Mediano. Aquestes obres han estat la causa del despoblament de subcomarques senceres, com la Solana o la Ribera de Fiscal. Em proposo estudiar la història de com es va portar a terme la desqualificació de terrenys, amb l'ajut dels secretaris dels pobles, l'expropiació forçosa, sempre amb preus molt pel davall del valor que tenien per a la gent que els posseïa, i com es van anar modificant els projectes en recreixements successius que van engolir no sols les terres, sinó les cases i, sobretot, com en els darrers moments s'omplen els embassaments amb la gent encara dins de casa seva. També vull fixar-me en l'esperança que representa el retorn dels habitants, a vegades només per celebrar una festa patronal el més a prop possible del lloc on el seu poble va quedar ofegat per les aigües. En el cas de Mediano, el campanar del qual encara sura miraculosament, es va posar una campana en un moment en què les aigües havien deixat sec l'entorn. Jánovas és el procés més complet de retorn, amb la reconstrucció de cases i l'escola com a lloc de reunió dels antics descendents dels veïns, que s'ha convertit en un emblema de lluita dels pobles.

La Fira de Santa Llúcia de Barcelona : la primera fira de pessebres documentada (1786-2012) [Fitxer informàtic] / Jordi Montlló Bolart ; [dirigida per: Josefina Roma, Xavier Roigé]
Montlló Bolart, Jordi


Barcelona : Universitat de Barcelona, 2017
Dirigida per: Roma, Josefina; Roigé, Xavier. Universitat de Barcelona. Departament d'Antropologia Cultural i Història d'Amèrica i d'Àfrica, 2017
1 recurs electrònic (298 p.)

La Fira de Santa Llúcia de Barcelona, dedicada a figures de pessebre, casetes i altres objectes destinats a les festes de Nadal, està documentada des de 1786, pel Baró de Maldà, tot i que en aquell moment ja era una celebració molt popular. Per satisfer els objectius proposats s'ha plantejat una metodologia etnohistòrica i s'ha tractat l'estudi de la festa, el parentiu, la transmissió hereditària, la xarxa de relacions socials i la relació dels poders municipals amb el grup de firaires, o l'antropologia de l'espai. Les principals fonts de consulta documental són les fonts primàries, tant històriques (testimonis de l'època, notes de premsa, fotografies o gravats), com administratives (normatives, permisos, llistats i ordenances). Conjuntament amb les entrevistes i l'observació etnogràfica s'ha pretès l'elaboració d'un treball qualitatiu, sense renunciar a estudis quantitatius quan ho requereixi el tractament de les fonts. S'estudien els precedents existents a la ciutat amb una llarga tradició. A continuació s'estudia l'evolució d'aquestes fires a través de l'anàlisi de les fonts i es relaciona el funcionament d'aquestes fires amb l'evolució del pessebrisme a la ciutat, des d'un punt de vista popular i social. Es remarca el lligam amb el naixement de la primera associació de pessebristes, el 1863, i les diferències entre aquesta i la seva successora de l'any 1921. També s'estudien les diferents tendències en el pessebrisme i com influeixen en els artesans de les fires. Es veu com el pessebrisme popular queda marginat enfront un naixent pessebrisme pseudo erudit i com es produeix una escissió entre aquests dos mons (...).

Rondallari de Pineda / Sara Llorens ; introducció i estudi de Josefina Roma ; il·lustracions de Waldesca Santana
Llorens i Carreres, Sara (Llorens de Serra, Sara)


2a ed.
Sant Vicenç de Castellet : Farell, 2020
639 p. : il. ; 24 cm
ISBN 9788417116200

Aquest volum, dedicat al rondallari de Pineda, és un recull interessantíssim de narracions populars que Sara Llorens va aplegar majoritàriament entre 1901 i 1905 i que, tot i la seva vàlua, es va mantenir inèdit per causa, d'una banda, de les dificultats econòmiques de l'època i, d'altra, de les contínues recaigudes de la malaltia que tenia Sara Llorens. Afortunadament, més de cent anys després de ser aplegats els textos es pot presentar aquesta segona edició, fruit del treball acurat de Josefina Roma, professora d'Antropologia de la Universitat de Barcelona, que ha recuperat els originals que Sara Llorens va dipositar en plena Guerra Civil a l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, il·lustrats amb dibuixos de Waldesca Santana. (Editorial).

Excavaciones en el poblado medieval de Caulers : mun. Caldes de Malavella, prov. Gerona / por Manuel Riu ; con el estudio de los restos óseos por Josefina Roma
Riu, Manuel


[Madrid] : Servicio de Publicaciones del Ministerio de Educación y Ciencia, DL 1975
82, 16 p., XVI p. de làm. : il. ; 26 cm (Excavaciones arqueológicas en España, 88) 
Referències bibliogràfiques.
ISBN 8436904494

Sara Llorens i la construcció del seu llegendari / Josefina Romà
Romà i Riu, Josefina


En: 202105 El Patrimoni Cultural Immaterial : el batec de la gent del Maresme : XIII Trobada d'entitats de recerca local i comarcal del Maresme. [Cabrils] : Arxiu Comarcal del Maresme : Museu Arxiu de Cabrils : Col·lectiu el Bou i la Mula, 2020. p. 175-184


Sara Llorens, malgrat la seva malaltia que la invalidava sovint, va desenvolupar una recerca allí on va fer estada, però sobretot, i molt completa, sobre Pineda. Podríem dir que gairebé es va plantejar una monografi a de Pineda, centrada en el seu patrimoni immaterial. Els coneixements sobre la pesca, sobre la costa del Maresme, es completen i expandeixen pel món de les llegendes i creences. És en aquest àmbit que podem copsar com va portar a terme la recerca, els actants que va entrevistar, i com va aplegar tot el que podia donar-li llum sobre la cosmovisió de Pineda. Les relacions amb el Més Enllà, la religiositat, i també una història de pirates i d'esclaus a moreria, que havien marcat la història dels pinetencs. En les seves llegendes podem veure una transició sense talls de continuïtat entre la història, la llegenda i la rondalla, i veiem com les històries adopten característiques de rondalla, i com es passa de les rondalles a les llegendes locals, formant un contínuum que trobem gràcies als seus apunts, i que potser hauríem perdut si s'haguessin publicat en el seu temps, per la rigidesa de les necessitats editorials.

El Masroig : etnografia de la cultura material i ritual : presentació de llibre del Jesús del Río i Mateu [Enregistrament sonor] / a càrrec de Josefina Roma
Roma i Riu, Josefina


1984
1 fitxer d'àudio (35 min) : digital, mono., fitxer WAV
Acte organitzat per la Secció d'Història i Geografia de l'Ateneu Barcelonès. Enregistrament no editat. Enregistrament: Barcelona : Ateneu Barcelonès, 16 de febrer de 1984. Cloenda: Dr. Claudi Esteva Fabregat.

Retrat de la cultura tradicional per mostrar-nos quina és la seva estructura íntima i durable i quins són els factors que fan que pugui evolucionar essent ella mateixa.

L'Obra de Joan Amades / Josefina Roma Riu
Roma i Riu, Josefina


En: 147490 Actes de la 5a Jornada d'Estudis Locals : Joan Amades. Bot : Ajuntament de Bot, DL 2003

La Sostenibilitat de la festa posada a prova en la Declaració de Patrimoni Intangible de la Humanitat / Josefina Roma i Riu
Roma i Riu, Josefina


En: 154040 El Patrimoni festiu del Pirineu : desenes Trobades Culturals Pirinenques. Andorra la Vella ; Lleida ; Girona ; Tremp : Govern d'Andorra. Ministeri d'Afers Exteriors : Institut d'Estudis Ilerdencs : Patronat Francesc Eiximenis : Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l'Alt Pirineu i Aran, DL 2014. p. 241-245 : il

Cultura popular : la bruixeria en la cultura popular. Una ullada a la recerca de Josep M. Batista i Roca / Josefina Roma
Roma i Riu, Josefina


En: 184369 Se'n parlava... i n'hi havie : bruixeria al Pirineu i a les Terres de Ponent. Barcelona : Xarxa de Museus de les Terres de Lleida i Aran, [2019]

El Llibre de les abelles : de setis, lligallos i abellers / Manuel Ollé Albiol ; pròleg de Josefina Roma
Ollé Albiol, Manel


Barcelona : Abadia de Montserrat, 1996
139 p. : il. ; 21 cm (Cavall Bernat, 31) 
ISBN 8478267794

Aportació viva i plural de les relacions de l'home amb les abelles en una zona molt concreta del país: de Cabrafeixet al barranc de la Valltorta. D'un gran interès per als lingüistes i per als antropòlegs, i per als qui senten curiositat per la naturalesa.

Festes d'hivern, el triomf de la vida / Josefina Roma
Roma i Riu, Josefina


En: 177895 Focs de la Mediterrània : II Simposi Internacional de Focs a la Mediterrània. Catarroja ; Barcelona : Editorial Afers, 2018. 17-30

L'Esquerrana, un ball de relació social / Montserrat Garrich ; estudi musical de Glòria Ballús ; pròleg de Josefina Roma
Garrich i Ribera, Montserrat


[Esterri d'Àneu] : Consell Cultural de les Valls d'Àneu, 2016
163 p. : il. col., música, map.; 15 * 21 cm (Línia Consell, 3) 
ISBN 9788460883500

En aquest treball l'autora hi sintetitza els materials de recerca que durant anys ha recollit sobre aquesta dansa popular, eminentment pirinenca. L'esquerrana és un model de dansa que en l'actualitat es balla a diverses localitats del Pallars (Montardit de Dalt, Sort, Rialp, Esterri d'Àneu i Alòs d'Aneu), de l'Alt Urgell (la Seu d'Urgell) i Andorra (La Massana, Escales d'Engordany) i Osona (Torelló). El llibre recull informació històrica de la dansa, amb informacions procedents d'altres estudiosos i de la pròpia autora, els indrets on està documentat que s'havia ballat i els pobles on encara es balla, amb abundants mapes i llistats; la llegenda associada a la dansa; la música, amb inclusió de les partitures originals de les diverses variants de la melodia; La coreografia per ballar-la; les diverses cançons que acompanyen el ball; i un darrer apartat dedicat a la geografia actual de la dansa, amb una breu descripció dels pobles on avui es balla l'Esquerrana en el marc de la festa major, el carnaval o les falles." (explicació de festes.org).

La Fauna espiritual : per a una metodologia de recerca / per Josefina Roma
Roma i Riu, Josefina


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 4, núm. 13 (juliol 1985), p. 11-14 : il. (Col·laboracions) 

Joan Amades. Llums i ombres / Josefina Roma
Roma i Riu, Josefina


En: Canemàs : revista de pensament associatiu. Barcelona, núm. 11 (Hivern 2015), p. (Articles) 
Monogràfic Joan Amades, 125 anys del seu naixement.

Les Esposalles : costums i creences / Joan Amades ; introducció de Josefina Roma
Amades i Gelats, Joan


Tarragona ; Barcelona : El Mèdol : Associació Cultural Joan Amades, 2003
153 p. : il. ; 16 cm (Biblioteca de tradicions populars, 19) 
Facsímil, Barcelona : La Neotípia, 1934.
ISBN 8495559730

Casar-se sempre ha estat un moment en la vida de les persones carregat de costums, cerimònies i rituals populars que Joan Amades va reunir a "Les Esposalles. Costums i creences". (ACJA).

El patrimoni natural i cultural . Estudis i recerques / Josefina Roma
Roma i Riu, Josefina


En: Ibix : publicació biennal de cultura. Ripoll. Annals 2004-2005, núm. 4 (2006) , p. 11-22
Bibliografia. Resums en català i anglès.

Aquest article voldria ser una reflexió en tres eixos de referència. En primer lloc, sobre el paisatge com a forma humana d'aprendre i fer nostra la natura. El paisatge sorgeix de l'antropització de l'entorn, al qual conferim la nostra forma simbòlica que té a veure amb la llarga història del lloc. Els excursionistes del s. XIX van descobrir el paisatge dels Pirineus en una línia divergent de la percepció dels seus habitants. De totes maneres, aquesta divergència ja era palesa en la multitud de mites que assenyalen la tensió entre el paisatge concebut pels habitants i el dels colonitzadors. El Comte Arnau i el Baró d'Espés ens poden servir de fita, i també sant Ermengol. Una imatge molt il·lustradora ens la proporciona la història de la cacera de Talaixà en Records d'un excursionista, de Bosch de la Trinxeria. Lentament, però, la democratització de la recerca ha fet que puguem parlar del segon eix, el retorn del patrimoni. En aquests dies en què es parla tant de retorn, cal tenir en compte l'espoli continuat de l'entorn cultural i natural, sotmès a una globalització imposada pels corrents turístics, que juguen un doble paper, espoliador i exigent de trobar-lo in situ. La tasca portada a terme pel grup de recerca de l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya, amb la desaparició per més de cinquanta anys del seus resultats, ens han fet veure en l'operació de retorn d'aquell patrimoni al Pallars i la Ribagorça, com una prova pilot necessària si es vol avançar en la cooperació i la recerca. En darrer lloc, es voldria considerar el tercer eix, els camins que configuren la personalitat dels Pirineus, en una interrelació que cal estudiar per potenciar una de les característiques més interessants de l'àrea muntanyesa. El pas de les cultures, la interpretació local i la conservació de les xarxes de relació social. En aquest sentit, la recerca que porten a terme els museus units en el Centre de Documentació de l'Aure i Sobrarbe, ens fan veure com les iniciatives locals poder ser una inflexió en formar figures transpirinenques útils a les pròpies societats.

La festa de la Fia-faia / Josefina Roma
Roma i Riu, Josefina


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 30, núm. 110 (hivern 2011), p. 25-26 : il (Dossier. Fia-faia) 

Pervivències de les antigues cosmovisions en les Històries Sagrades dels Pirineus / Josefina Roma
Roma i Riu, Josefina


En: Ibix : publicació biennal de cultura. Ripoll. Annals 2012-13, núm. 8 (novembre 2014), p. 29-39
Bibliografia. Resum en català i anglès.

Els Pirineus constitueixen, per una part, un espai de pas, obert als nous corrents de religiositat, i, alhora, un espai fidel per excel·lència a les tradicions que s'han adaptat a la seva identitat. No és un espai tancat i incomunicat, sinó que és pels seus camins que han passat i quedat tota una sèrie de personatges que han anat confegint una Història Sagrada pròpia, en la qual el paisatge s'ha humanitzat i sacralitzat, tot entrant a formar part de la identitat dels pobles pirinencs com un nucli central al qual altres onades posteriors s'han hagut d'adaptar o, si no ho han fet, han relliscat i desaparegut en la primera ocasió que les jerarquies eclesiàstiques han baixat la seva influència. Em referiré a un exemple molt concret, el de sant Úrbez, entre els grans evangelitzadors de Sobrarb i Ribagorça, com sant Beturian. Tots dos han deixat empremtes en les roques i han viscut en coves, han connectat amb l'espiritualitat de la gent ja en vida, de manera que han estat escoltats i s'han guardat les seves paraules com a tresors per a la posteritat. Després, el seu culte ha pres una via pròpia, adaptant la protecció del personatge sagrat a la cosmovisió local. Els rituals, com els pelegrinatges per a demanar aigua, segueixen un model molt antic, juntament amb la transformació del contacte amb l'aigua de l'element sagrat, en aquest cas, el cos sant, com a conjunció poderosa per atreure la pluja (...) .

Arxiu de tradicions populars : recollides a Catalunya, València, Mallorca, Rosselló, Sardenya, Andorra, i terres aragoneses de parla catalana / director: Valeri Serra i Boldú ; próleg de Josefina Roma



3a ed.
Barcelona : Olañeta, 1986
7 vols. (384, 64 p., XIV p. de làm.) : il.; 30 cm
En estoig. Facsímil, Barcelona : Impremta de la Casa Provincial de Caritat, 1928. Amb música pautada.
ISBN 8485354262

Els ritus de pas en la infantesa / Josefina Roma
Roma i Riu, Josefina


En: Caramella : revista de música i cultura popular. Reus, núm. 28 (gener-juny 2013), p. 35-37: il. (Món infantil i cultura popular) 
Notes.